Conclusions

A punt d’acabar les pràctiques i reflexionant sobre tot allò que he pogut observar, conèixer i experimentar, la valoració global que faig del Pràcticum I és molt positiva, ja que he conegut un altre àmbit d’intervenció del psicopedagog. Per la meva feina com a mestra només coneixia la tasca del psicopedagog d’un EAP, però després d’aquest semestre he ampliat la meva visió respecte l’atenció psicopedagògica, i ja no només pel que fa a les meves pràctiques sinó també gràcies a les pràctiques de les meves companyes, les quals han estat en centres molt diversos de tal manera que ha contribuït a valorar la feina del psicopedagog des de diferents perspectives i aplicada en diferents àmbits d’intervenció.

Pel que fa a les fases que vaig proposar en el projecte, totes tres s’han pogut dur a terme. En la primera fase, assistència a reunions amb els professionals que treballen en el centre per conèixer quins casos s’atenen i quines estratègies s’utilitzen per fer-ne el seguiment, i col·laboració en la preparació de Xerrades i Conferències, les reunions s’han anat realitzant al llarg del semestre, mensualment, i considero que són molt importants ja que és un espai de trobada entre els professionals que treballen en el mateix centre per tal de compartir experiències, dubtes, inquietuds i propostes, que permet establir i crear un treball d’equip, encara que les sessions siguin individuals. A més a més, a partir de la preparació de les xerrades i les conferències he pogut conèixer bibliografia en relació a determinats temes, com les tècniques d’estudi, trastorns en la infància i l'adolescència, paper dels pares en la relació entre germans, educar: saber posar límits, entre d’altres.

En la segona fase, observar i participar en exploracions diagnòstiques per identificar aquells aspectes que es pretenen explorar en funció de la demanda rebuda i quins són els instruments (proves i tests) específics per obtenir la informació necessària, he conegut la gran quantitat de proves i tests que existeixen en el mercat, però el més important és que he après la finalitat de cadascun d’ells i, sobretot, la metodologia d’aplicació, correcció i interpretació de molts d’ells. Aquesta última part segurament la més important ja que és la que proporciona les dades rellevants a tenir en compte en l’elaboració del pla de treball.

En la tercera fase, observar i participar en teràpies de reeducació per poder relacionar l’exploració diagnòstica amb el pla de treball establert per aconseguir els objectius proposats, i també conèixer quines eines i materials s’utilitzen per treballar amb els subjectes en funció de les seves necessitats, he treballat a partir de casos antics que ja no assisteixen en el centre però que m’han donat l’oportunitat de portar a la pràctica aquells coneixements que anava adquirint el dia a dia en les pràctiques, és a dir, que a partir dels resultats de proves i tests d’aquests casos antics he formulat les meves hipòtesis de treball, i les he plantejat a la meva tutora, qui m’ha anat guiant a l’hora de proposar un pla de treball. Finalment, també he seguit un cas concret amb el que he pogut sentir-me partícip de la intervenció, ja que he col·laborat en els diferents passos de l’atenció psicopedagògica des de la demanda fins a la realització d’una sessió.

Per últim, m’agradaria comentar un aspecte de les meves pràctiques que considero una fortalesa com és el fet de què en el centre hi treballen també psicòlegs, de manera que m’ha permès conèixer la intervenció en aspectes que no estan relacionats amb els aprenentatges escolars, com per exemple: la depressió, l’ansietat, l’autoestima, i altres.

seguiment d'un cas: pràctica d'una sessió

Aquesta setmana vaig preparar una sessió d’intervenció amb la meva tutora i l’he portada a terme juntament amb ella. Tenint en compte que els aspectes principals a treballar amb el cas són l’atenció i concentració, l’estructuració espacial, la lateralitat i les habilitats socials, a la sessió es pretenia treballar l’estructuració espacial i l’atenció, així vaig decidir treballar a partir d’un puzle i seguint el programa d’autoinstruccions que us vaig comentar a l’última entrada. Quan se li va proposar l’activitat se li va demanar que anés verbalitzant el que havia de fer seguint el programa que ja s’havia treballat en altres sessions, de manera que el nen havia de pensar en primer lloc què és el que havia de fer, llavors pensar en totes les possibilitats (per exemple, podia començar per les cantonades, o pels costats, o per una part, etc.), llavors havia de pensar en quina podria ser la millor i triar-ne una, i un cop fet el puzle se li demana que valori el seu treball, és a dir, si li ha costat molt, o si s’ha trobat amb alguna dificultat. L’activitat es va realitzar amb èxit, ja que el nen ja coneix els passos del programa i és capaç de seguir-los, tot i que a vegades cal ajudar-lo amb el raonament sobre quina és la millor estratègia a utilitzar. A continuació, es va realitzar una fitxa extreta del material Projecte d’activació de la Intel·ligència de l’Editorial Cruïlla on hi havia un dibuix (una nena que tenia al seu voltant quatre animals) i al costat quatre quadrats on havia de dibuixar els animals en funció de la situació d’aquests respecte la nena (davant, darrere, dreta i esquerra). Per acabar, se li van proposar dos jocs (memory o Lince) i ell havia de triar-ne un.

La valoració de la sessió és que aquesta va ser molt profitosa i interessant, vaig plantejar les activitats que havia planificat prèviament amb la tutora, el nen va mostrar una actitud participativa en tot moment i jo vaig poder treballar directament aquells aspectes que s’havien identificat en l’exploració com a aptituds a millorar.

Seguiment d'un cas: aspectes a treballar

Dos aspectes que es contemplen a la reeducació del cas són:

Per una banda, aprendre a utilitzar correctament l’agenda escolar com un hàbit diari i quotidià de treball. Ha de ser una eina que l’ajudi a organitzar-se i, d’aquesta manera, l’ajudarà tenir més seguretat i confiança en si mateix.

Per altra banda, aprendre a treballar des de l’autoinstrucció. Aquest és un mètode per ensenyar-li que davant de qualsevol tasca ha de parar, pensar i actuar. Aquest li servirà per disminuir la seva impulsivitat i aconseguir millors resultats en les tasques que realitzi. De la mateixa manera, aquest exercici d’autocontrol també li servirà a nivell personal i emocional, doncs li farà pensar abans de respondre impulsivament a sentiments i emocions.

Per treballar l’autoinstrucció s’utilitza el programa “Párate y piensa” de Kendal on es combinen les tècniques conductuals i cognitives per la millora de la concentració i la reflexivitat. Es procura el desenvolupament del pensament seqüencial a partir de la funció reguladora del llenguatge mitjançant l’ús d’autoinstruccions. Per fer-ho es modelen en veu alta els passos a seguir i també es poden afegir autopreguntes que milloren els processo reflexius.

Què és el que he de fer? DEFINICIÓ

Pensar en totes les possibilitats. APROXIMACIÓ

Concentrar-me en una concreta. FOCALITZACIÓ

Després de pensar, escollir. ELECCIÓ DE RESPOSTA

Valorar si ha fet un bon treball o si ha comès errors. Si els he fet he de concentrar-me més, anar més a poc a poc. AUTOAVALUACIÓ

Seguiment d'un cas: objectius de treball

Tenint en compte que és un nen amb dificultats d’atenció i organització. Per això ha d’esforçar-se en tenir un ordre i una organització per aconseguir instaurar uns hàbits correctes de treball i estudi que li facilitin les tasques.
Així, la reeducació haurà de contemplar el tractament cognitiu-conductual, unes pautes educatives per als pares i unes tècniques cognitives-conductuals per aplicar a l’escola.

A nivell cognitiu, els objectius de treball són:
- Augmentar l’autoestima i la motivació.
- Afavorir la capacitat atencional i establir un pensament organitzat respecte les conseqüències del comportament i es busquin alternatives.
- Afavorir la capacitat d’autocontrol i desenvolupar habilitats socioemocionals.

A nivell conductual, els objectius són:
- Afavorir la capacitat d’autocontrol (sobretot en tasques escolars)
- Afavorir la capacitat d’atenció i concentració.
- Entrenament en estratègies de solució de problemes.

A nivell de reforç psicopedagògic, els objectius són:
- Recuperació i consolidació d’aprenentatges escolars específics, com la lectura (mecànica i comprensiva), l’escriptura, l’ortografia (natural i arbitrària), la cal•ligrafia i el càlcul.
- Tècniques per crear hàbits de treball i estudi: ensenyar a organitzar-se el temps, el mètode adequat, l’ambient d’estudi, la preparació a exàmens...
- Ensenyar recursos per les tasques escolars que afavoreixin les respostes adequades davant els problemes d’atenció i impulsivitat.

3a reunió d'equip

Ahir vam tenir la tercera reunió d'equip. La primera part d'aquesta es va destinar a preparar algunes coses de Nadal, com per exemple la decoració del centre i la postal que s'enviarà, tant per mail com per correu, a tots els pacients.
A continuació es van comentar algunes coses que havien quedat pendents per fer a la última reunió i que encara no s'han pogut fer, de manera que es va decidir que es prendria acta en cada reunió perquè quedi per escrit els acords presos i les tasques a desenvolupar per la propera reunió.
I per últim es va comentar un cas nou per tal de definir de manera conjunta els objectius terapèutics i el pla d'actuació. També es va fer seguiment d'alguns casos comentats en la última reunió per tal de conèixer les actuacions que s'havien fet i els canvis produïts, i així redefinir els objectius i planificar activitats per treballar-los.

Recomanació bibliogràfica

En el centre hi ha un recull bibliogràfic que he estat investigant, i he decidit aprofitar per llegir un llibre que m'ha recomanat la tutora i altres que em poden ajudar pel seguiment dels casos.

Moreno, I. (2008): Hiperactividad infantil: Guía de actuación. Madrid: Ediciones Pirámide.

Aquests dies estic llegint aquest llibre i us el volia recomanar. És molt interessant ja que està plantejat a partir de com perceben els propis afectats les dificultats que tenen per autocontrolar el seu comportament i el dèficit d'atenció que els impedeix organitzar-se, planificar la seva activitat i respondre satisfactoriament a les demandes de l'entorn escolar i familiar.
A més a més, hi ha dos capítols que constitueixen el gruix del llibre. Un tracta l'àmbit familiar, és a dir, les preocupacions i inquietuds que manifesten els pares; i l'altra fa referència als professors amb intervencions psicològiques a l'aula per tal d'ajudar i guiar al mestre.

Informe psicopedagògic

A partir dels resultats de les proves diagnòstiques s'elabora un informe psicopedagògic, que té els següents apartats:
- Antecedents (evolutius i escolars)
- Exploració diagnòstica: resultats i conclusions de la lectura de les proves
Aptituds de raonament: espacial, numèric, abstracte i verbal
Aptituds de psicomotricitat: estructuració i reproducció de figures, i lateralitat
Aptituds instrumentals: noció temporal, memòria a mig termini, atenció
Aptituds de llenguatge: lectura i escriptura
Comportament i personalitat
- Orientacions i recomanacions, a nivell escolar i familiar

Aquest informe és molt complert ja que s'inclouen els resultats de les diferents proves, així com també la lectura que se'n fa d'aquests, i a partir d'aquesta s'ofereixen activitats i pautes a seguir per l'escola i els pares per ajudar a millorar tots aquells aspectes que s'han de treballar.