Conclusions

A punt d’acabar les pràctiques i reflexionant sobre tot allò que he pogut observar, conèixer i experimentar, la valoració global que faig del Pràcticum I és molt positiva, ja que he conegut un altre àmbit d’intervenció del psicopedagog. Per la meva feina com a mestra només coneixia la tasca del psicopedagog d’un EAP, però després d’aquest semestre he ampliat la meva visió respecte l’atenció psicopedagògica, i ja no només pel que fa a les meves pràctiques sinó també gràcies a les pràctiques de les meves companyes, les quals han estat en centres molt diversos de tal manera que ha contribuït a valorar la feina del psicopedagog des de diferents perspectives i aplicada en diferents àmbits d’intervenció.

Pel que fa a les fases que vaig proposar en el projecte, totes tres s’han pogut dur a terme. En la primera fase, assistència a reunions amb els professionals que treballen en el centre per conèixer quins casos s’atenen i quines estratègies s’utilitzen per fer-ne el seguiment, i col·laboració en la preparació de Xerrades i Conferències, les reunions s’han anat realitzant al llarg del semestre, mensualment, i considero que són molt importants ja que és un espai de trobada entre els professionals que treballen en el mateix centre per tal de compartir experiències, dubtes, inquietuds i propostes, que permet establir i crear un treball d’equip, encara que les sessions siguin individuals. A més a més, a partir de la preparació de les xerrades i les conferències he pogut conèixer bibliografia en relació a determinats temes, com les tècniques d’estudi, trastorns en la infància i l'adolescència, paper dels pares en la relació entre germans, educar: saber posar límits, entre d’altres.

En la segona fase, observar i participar en exploracions diagnòstiques per identificar aquells aspectes que es pretenen explorar en funció de la demanda rebuda i quins són els instruments (proves i tests) específics per obtenir la informació necessària, he conegut la gran quantitat de proves i tests que existeixen en el mercat, però el més important és que he après la finalitat de cadascun d’ells i, sobretot, la metodologia d’aplicació, correcció i interpretació de molts d’ells. Aquesta última part segurament la més important ja que és la que proporciona les dades rellevants a tenir en compte en l’elaboració del pla de treball.

En la tercera fase, observar i participar en teràpies de reeducació per poder relacionar l’exploració diagnòstica amb el pla de treball establert per aconseguir els objectius proposats, i també conèixer quines eines i materials s’utilitzen per treballar amb els subjectes en funció de les seves necessitats, he treballat a partir de casos antics que ja no assisteixen en el centre però que m’han donat l’oportunitat de portar a la pràctica aquells coneixements que anava adquirint el dia a dia en les pràctiques, és a dir, que a partir dels resultats de proves i tests d’aquests casos antics he formulat les meves hipòtesis de treball, i les he plantejat a la meva tutora, qui m’ha anat guiant a l’hora de proposar un pla de treball. Finalment, també he seguit un cas concret amb el que he pogut sentir-me partícip de la intervenció, ja que he col·laborat en els diferents passos de l’atenció psicopedagògica des de la demanda fins a la realització d’una sessió.

Per últim, m’agradaria comentar un aspecte de les meves pràctiques que considero una fortalesa com és el fet de què en el centre hi treballen també psicòlegs, de manera que m’ha permès conèixer la intervenció en aspectes que no estan relacionats amb els aprenentatges escolars, com per exemple: la depressió, l’ansietat, l’autoestima, i altres.

seguiment d'un cas: pràctica d'una sessió

Aquesta setmana vaig preparar una sessió d’intervenció amb la meva tutora i l’he portada a terme juntament amb ella. Tenint en compte que els aspectes principals a treballar amb el cas són l’atenció i concentració, l’estructuració espacial, la lateralitat i les habilitats socials, a la sessió es pretenia treballar l’estructuració espacial i l’atenció, així vaig decidir treballar a partir d’un puzle i seguint el programa d’autoinstruccions que us vaig comentar a l’última entrada. Quan se li va proposar l’activitat se li va demanar que anés verbalitzant el que havia de fer seguint el programa que ja s’havia treballat en altres sessions, de manera que el nen havia de pensar en primer lloc què és el que havia de fer, llavors pensar en totes les possibilitats (per exemple, podia començar per les cantonades, o pels costats, o per una part, etc.), llavors havia de pensar en quina podria ser la millor i triar-ne una, i un cop fet el puzle se li demana que valori el seu treball, és a dir, si li ha costat molt, o si s’ha trobat amb alguna dificultat. L’activitat es va realitzar amb èxit, ja que el nen ja coneix els passos del programa i és capaç de seguir-los, tot i que a vegades cal ajudar-lo amb el raonament sobre quina és la millor estratègia a utilitzar. A continuació, es va realitzar una fitxa extreta del material Projecte d’activació de la Intel·ligència de l’Editorial Cruïlla on hi havia un dibuix (una nena que tenia al seu voltant quatre animals) i al costat quatre quadrats on havia de dibuixar els animals en funció de la situació d’aquests respecte la nena (davant, darrere, dreta i esquerra). Per acabar, se li van proposar dos jocs (memory o Lince) i ell havia de triar-ne un.

La valoració de la sessió és que aquesta va ser molt profitosa i interessant, vaig plantejar les activitats que havia planificat prèviament amb la tutora, el nen va mostrar una actitud participativa en tot moment i jo vaig poder treballar directament aquells aspectes que s’havien identificat en l’exploració com a aptituds a millorar.

Seguiment d'un cas: aspectes a treballar

Dos aspectes que es contemplen a la reeducació del cas són:

Per una banda, aprendre a utilitzar correctament l’agenda escolar com un hàbit diari i quotidià de treball. Ha de ser una eina que l’ajudi a organitzar-se i, d’aquesta manera, l’ajudarà tenir més seguretat i confiança en si mateix.

Per altra banda, aprendre a treballar des de l’autoinstrucció. Aquest és un mètode per ensenyar-li que davant de qualsevol tasca ha de parar, pensar i actuar. Aquest li servirà per disminuir la seva impulsivitat i aconseguir millors resultats en les tasques que realitzi. De la mateixa manera, aquest exercici d’autocontrol també li servirà a nivell personal i emocional, doncs li farà pensar abans de respondre impulsivament a sentiments i emocions.

Per treballar l’autoinstrucció s’utilitza el programa “Párate y piensa” de Kendal on es combinen les tècniques conductuals i cognitives per la millora de la concentració i la reflexivitat. Es procura el desenvolupament del pensament seqüencial a partir de la funció reguladora del llenguatge mitjançant l’ús d’autoinstruccions. Per fer-ho es modelen en veu alta els passos a seguir i també es poden afegir autopreguntes que milloren els processo reflexius.

Què és el que he de fer? DEFINICIÓ

Pensar en totes les possibilitats. APROXIMACIÓ

Concentrar-me en una concreta. FOCALITZACIÓ

Després de pensar, escollir. ELECCIÓ DE RESPOSTA

Valorar si ha fet un bon treball o si ha comès errors. Si els he fet he de concentrar-me més, anar més a poc a poc. AUTOAVALUACIÓ

Seguiment d'un cas: objectius de treball

Tenint en compte que és un nen amb dificultats d’atenció i organització. Per això ha d’esforçar-se en tenir un ordre i una organització per aconseguir instaurar uns hàbits correctes de treball i estudi que li facilitin les tasques.
Així, la reeducació haurà de contemplar el tractament cognitiu-conductual, unes pautes educatives per als pares i unes tècniques cognitives-conductuals per aplicar a l’escola.

A nivell cognitiu, els objectius de treball són:
- Augmentar l’autoestima i la motivació.
- Afavorir la capacitat atencional i establir un pensament organitzat respecte les conseqüències del comportament i es busquin alternatives.
- Afavorir la capacitat d’autocontrol i desenvolupar habilitats socioemocionals.

A nivell conductual, els objectius són:
- Afavorir la capacitat d’autocontrol (sobretot en tasques escolars)
- Afavorir la capacitat d’atenció i concentració.
- Entrenament en estratègies de solució de problemes.

A nivell de reforç psicopedagògic, els objectius són:
- Recuperació i consolidació d’aprenentatges escolars específics, com la lectura (mecànica i comprensiva), l’escriptura, l’ortografia (natural i arbitrària), la cal•ligrafia i el càlcul.
- Tècniques per crear hàbits de treball i estudi: ensenyar a organitzar-se el temps, el mètode adequat, l’ambient d’estudi, la preparació a exàmens...
- Ensenyar recursos per les tasques escolars que afavoreixin les respostes adequades davant els problemes d’atenció i impulsivitat.

3a reunió d'equip

Ahir vam tenir la tercera reunió d'equip. La primera part d'aquesta es va destinar a preparar algunes coses de Nadal, com per exemple la decoració del centre i la postal que s'enviarà, tant per mail com per correu, a tots els pacients.
A continuació es van comentar algunes coses que havien quedat pendents per fer a la última reunió i que encara no s'han pogut fer, de manera que es va decidir que es prendria acta en cada reunió perquè quedi per escrit els acords presos i les tasques a desenvolupar per la propera reunió.
I per últim es va comentar un cas nou per tal de definir de manera conjunta els objectius terapèutics i el pla d'actuació. També es va fer seguiment d'alguns casos comentats en la última reunió per tal de conèixer les actuacions que s'havien fet i els canvis produïts, i així redefinir els objectius i planificar activitats per treballar-los.

Recomanació bibliogràfica

En el centre hi ha un recull bibliogràfic que he estat investigant, i he decidit aprofitar per llegir un llibre que m'ha recomanat la tutora i altres que em poden ajudar pel seguiment dels casos.

Moreno, I. (2008): Hiperactividad infantil: Guía de actuación. Madrid: Ediciones Pirámide.

Aquests dies estic llegint aquest llibre i us el volia recomanar. És molt interessant ja que està plantejat a partir de com perceben els propis afectats les dificultats que tenen per autocontrolar el seu comportament i el dèficit d'atenció que els impedeix organitzar-se, planificar la seva activitat i respondre satisfactoriament a les demandes de l'entorn escolar i familiar.
A més a més, hi ha dos capítols que constitueixen el gruix del llibre. Un tracta l'àmbit familiar, és a dir, les preocupacions i inquietuds que manifesten els pares; i l'altra fa referència als professors amb intervencions psicològiques a l'aula per tal d'ajudar i guiar al mestre.

Informe psicopedagògic

A partir dels resultats de les proves diagnòstiques s'elabora un informe psicopedagògic, que té els següents apartats:
- Antecedents (evolutius i escolars)
- Exploració diagnòstica: resultats i conclusions de la lectura de les proves
Aptituds de raonament: espacial, numèric, abstracte i verbal
Aptituds de psicomotricitat: estructuració i reproducció de figures, i lateralitat
Aptituds instrumentals: noció temporal, memòria a mig termini, atenció
Aptituds de llenguatge: lectura i escriptura
Comportament i personalitat
- Orientacions i recomanacions, a nivell escolar i familiar

Aquest informe és molt complert ja que s'inclouen els resultats de les diferents proves, així com també la lectura que se'n fa d'aquests, i a partir d'aquesta s'ofereixen activitats i pautes a seguir per l'escola i els pares per ajudar a millorar tots aquells aspectes que s'han de treballar.

Seguiment d'un cas

A partir d'un cas que s'atén al centre portaré a terme les diferents fases d'una atenció psicopedagògica. En primer lloc, la demanda i l'exploració diagnòstica:

És un nen de 8 anys, despistat i despreocupat. Està poc motivat i li costa molt concentrar-se. Ha suspès 4 assignatures, i els seus resultats no són proporcionals al seu esforç i dedicació a l’estudi. És reservat, no expressa el que sent.
Les proves diagnòstiques que se li han passat són:

- EFAI: raonament verbal, numèric, espacial, abstracte i memòria.
- PROLEC: lectura i comprensió.
- TALEC (apartat de l’escriptura): Expressió escrita.
- Test de Toulouse: Atenció qualitativa.
- Paraules P (5 minuts): Fluïdesa verbal.
- Memòria visual (figura de los punts rojos)
- Memòria auditiva (tres paraules)
- D2: Atenció.
- Figura de Rey (còpia y memòria): Estructuració i percepció.
- Dibuixos (cargol, ànec, casa,…): lateralitat i direccionalitat.
- Dibuix casa, arbre, persona i família: de personalitat.
- Qüestionari de Depressió Infantil: de personalitat.

A més a més, s’han passat els següents tests als pares i a la tutora: SDQ i CBC (Children Behavior Check-list) i el de Impulsivitat, hiperactivitat o desatenció.
En el primer s’avaluen cinc escales de comportament: comportament pro-social, hiperactivitat, símptomes emocionals, problemes de conducta i problemes amb els companys. El segon test, CBC, és un instrument per avaluar comportaments problemàtics en nens i adolescents.

I a partir de la lectura dels resultats de les proves anteriors es redacta un informe psicopedagògic.

Xerrrada sobre tècniques d'estudi

Aquesta xerrada també va ser molt interessant. Tot i que hi havia força informació, aquesta s'intentava donar amb exemples que els fossin propers als pares. I el que va ser més interessant és que es pretenia donar eines als pares per ajudar als seus fills a estudiar. Així, amb al idea de què per obtenir bons resultats, cal treballar les tècniques d’estudi aplicant-les a contingut escolar, amb els pares es treballar un text de la Prehistòria, es van utilitzar les TÈCNIQUES PRINCIPALS:
- Llegir de manera intel·ligent
- Subratllar
- Esquema
- Resum
- Repàs i avaluació
Els pares es van mostrar molt participatius la qual cosa va fer que la xerrada esdevingués molt dinàmica.

Xerrada sobre la relació entre germans

Demà tenim la xerrada sobre tècniques d'estudi, però aquesta tarda teníem una xerrada sobre la relació entre germans dirigida a les famílies d'una escola. A la foto hi apareix la directora del centre al finalitzar la xerrada.

El desenvolupament de la xerrada ha estat molt encertat, ja que s'ha començat exposant els continguts d'aquesta, i després s'ha plantejat una activitat en la que es demanava la participació dels assistents. Aquesta consistia en sortir per parelles (un interpretava el paper de pare i l'altre el de fill), el primer havia d'explicar al fill com dibuixar una flor (el que havia de dir se li donava per escrit) i el segon amb els ulls tapats havia d'intentar dibuixar-la. I a partir de l'activitat s'analitzaven les actuacions dels pares per identificar el tipus de pares (autoritari, sobreprotector i assertiu). Penso que ha estat una manera molt interessant de captar l'atenció dels pares. A més a més, durant la xerrada també s'han posat dos vídeos que pretenien exemplificar el que se'ls estava explicant.

Assistir a la xerrada m'ha fet pensar en la importància de la posada en pràctica, ja que a part del PowerPoint també s'ha de tenir en compte quin enfocament convé adoptar i com implicar als assistents.

2a reunió d'equip

Aquesta tarda he assistit a la segona reunió d'equip. En aquesta s'han comentat alguns dels casos que es van tractar en la primera reunió explicant les activitats realitzades i els progressos observats, i també s'han exposat els objectius a continuar treballant. A partir d'aquests s'han proposat activitats i estratègies per a la seva consecució.
També s'ha preparat el material (PowerPoint) per a la xerrada sobre com ajudar a estudiar, destinada a pares i prevista per dur a terme en una escola la setmana següent. Els continguts d'aquesta són:

• Fracàs escolar


• Relació família – escola


• Paper dels pares en el procés d’aprenentatge


• Factors condicionants de l’èxit en l’aprenentatge


• Les tècniques d’estudi


• Dificultats d’aprenentatge


• Jocs per aprendre

La reunió m'ha permès, per una banda, conèixer diferents estratègies i activitats per l'assoliment d'objectius terapèutics. Per altra banda, he participat en l'elaboració del material per la xerrada esquematitzant la informació de cadascun dels apartats que es pretenen exposar.

Resultats, conclusions i orientacions

Després de l'exploració diagnòstica i amb els resultats dels tests cal redactar un informe psicopedagògic on hi apareixen les dades obtingudes amb les proves diagnòstiques, les conclusions i les orientacions.
Els resultats de les proves diagnòstiques es presenten en forma de gràfica de doble entrada (percentatges i aspectes avaluats, com: percepció, atenció, estructuració i reproducció de figures, raonament espacial, numèric, abstracte i verbal; i nivell global de lectura i escriptura). A continuació, es comenten les diferents proves diagnòstiques i es detallen els resultats de cadascuna d'elles. I la part final de l'informe correspon a les orientacions. Aquestes són molt complertes, es presenten unes pautes i propostes a tenir en compte per l'escola i també es concreten algunes activitats i materials a treballar relacionats amb els resultats dels aspectes avaluats.

Observació d'una exploració diagnòstica

En aquesta exploració diagnòstica vaig poder observar el procediment per passar diferents tests, com per exemple: el PROLEC que avalua les capacitats lectores i de comprensió, i la figura del Rey que avalua la organització perceptual i la memòria visual.
Va ser molt interessant poder observar l'aplicació de diferents tests, i després la posterior correcció i interpretació dels resultats.

1a reunió d'equip

La setmana passada vaig assistir a la primera reunió d'equip. Assistents: la directora, els tres terapeutes que treballen en el centre i jo.
La directora va començar exposant un cas nou, i a partir d'aquest els terapeutes van comentar els diferents objectius a treballar. A continuació, cadascun dels terapeutes va explicar un cas seguint la següent estructura: dades rellevants del cas, objectius a treballar, actuacions realitzades, proposta de noves actuacions i aportacions dels altres terapeutes en el seguiment del cas.
Després, també es van comentar i organitzar les xerrades i conferències previstes per al mes de Novembre.
La reunió va ser molt interessant ja que em va ajudar a conèixer alguns dels casos que s'atenen en el centre, així com també les intervencions que s'estan portant a terme amb cadascun dels casos.

Projecte

Les pràctiques que vaig començar a finals de setembre s’emmarquen en la intervenció socioeducativa, concretament en l’àmbit de l’educació bàsica de 0 a 18 anys, en un despatx de Psicologia i Psicopedagogia situat a Barcelona, on es desenvoluparan les següents tasques:

- Exploració i diagnòstic.
- Orientació i intervenció psicopedagògica.
- Assessorament a les famílies i a les escoles.
- Col·laboració en l’establiment de vincles família-escola-comunitat.
- Orientació professional.

La meva prioritat consisteix en el seguiment d’alguns casos, des de la primera visita i l’exploració i diagnòstic, i el pla de treball per dur a terme la intervenció, i les orientacions i assessorament a la família i als professors. Tot i això, aquesta intenció dependrà dels subjectes que durant el període en què es realitzi el Pràcticum s’estiguin atenent des del centre i també d’altres casos que puguin començar durant la realització del projecte. Amb aquesta intervenció es pretén conèixer el procés de treball d’un psicopedagog a partir de la problemàtica individual d’un nen o adolescent, com per exemple el cas d’un nen de 12 anys amb problemes d’atenció que dificulten l’aprenentatge.

El tema d’aquest projecte es basa en el coneixement i la participació de la intervenció psicopedagògica en l’àmbit privat. Aquesta s’entén com un procés d’identificació i valoració de les necessitats del subjecte per tal de, mitjançant recursos i estratègies d’intervenció, aquest pugui aprendre de forma autònoma i eficient, i pugui desenvolupar-se en els diferents contextos (familiar, escolar, personal). A més a més, si considerem l’àmbit d’assessorament i orientació, la intervenció psicopedagògica també es defineix com un procés d’ajuda tècnica i professional dirigit a un subjecte, perquè aquest adquireixi un millor coneixement de les seves potencialitats, i d’aquesta manera pugui aconseguir una adequada elecció i integració personal, escolar, professional i social.

Pla de treball

FASE 1: Assistència a reunions amb els professionals que treballen en el centre per conèixer quins casos s’atenen i quines estratègies s’utilitzen per fer-ne el seguiment, i col·laboració en la preparació de Xerrades i Conferències.

Objectius:
- Conèixer els diferents problemes, patologies i/o trastorns que s’atenen en el centre.
- Intercanviar estratègies d’intervenció.
- Compartir experiències amb els casos atesos per afavorir la pràctica educativa.
- Participar en la preparació de Xerrades i Conferències, a nivell documental i pràctic.

Activitats i continguts:
1. Observació i participació en les reunions.
2. Recollida d’informació sobre les estratègies d’intervenció en els diferents casos.
3. Recerca bibliogràfica i preparació de documents per a les Xerrades i Conferències.

FASE 2: Observar i participar en exploracions diagnòstiques per identificar aquells aspectes que es pretenen explorar en funció de la demanda rebuda i quins són els instruments (proves i tests) específics per obtenir la informació necessària.

Objectius:
- Identificar els instruments d’avaluació (tests i proves) en funció de la informació prèvia sobre el subjecte.
- Conèixer el procediment per passar tests i proves, així com també la seva correcció i la interpretació dels resultats.
- Elaborar un pla d’intervenció a partir dels resultats i les conclusions obtingudes en l’exploració.

Activitats i continguts:

1. Recollida de la demanda, la qual pot venir des de la família o des de l’escola en els casos d’infants i adolescents, o també del propi subjecte.
2. Entrevista amb els subjectes que fan la demanda per tal de recollir informació i fer una previsió de l’actuació, formular primeres hipòtesis, conèixer si s’han realitzat actuacions fins al moment i analitzar quina és la intencionalitat de la demanda.
3. Presa de decisions sobre quins aspectes es recollirà informació i com es recollirà.
4. Exploració d’aquells aspectes que es considerin determinants per a la recollida d’informació i la posterior interpretació, a partir de tests i/o proves estandarditzades.
5. Valoració els resultats obtinguts i prendre decisions sobre possibles intervencions.
6. Retorn de la informació als subjectes que han fet la demanda. En el cas de la família es proporcionarà informació per tal d’ajustar expectatives i aconseguir un nivell d’implicació adequat. En el cas de l’escola, es facilitarà informació sobre les capacitats, habilitats i interessos, així com orientacions sobre suports específics que possibilitin la millora del funcionament del subjecte.

FASE 3: Observar i participar en teràpies de reeducació per poder relacionar l’exploració diagnòstica amb el pla de treball establert per aconseguir els objectius proposats, i també conèixer quines eines i materials s’utilitzen per treballar amb els subjectes en funció de les seves necessitats.

Objectius:
- Conèixer les estratègies d’intervenció i els materials utilitzats en sessions de treball amb els subjectes.
- Saber planificar les sessions d’intervenció a partir de l’elaboració d’un pla de treball.
- Intervenir en sessions utilitzant estratègies d’intervenció i materials adequats en funció de l’aspecte a treballar.

Activitats i continguts:

1. Preparar les sessions de treball conjuntament amb els professionals del centre.
2. Elaborar material per treballar en les sessions.
3. Revisar periòdicament els objectius de treball en funció del progrés del subjecte.